SOLSONA
Solsona és la capital de la comarca del
Solsonès. Shan trobat vestigis que demostren que ja era habitada
al neolític, cap al 3000 aC. Lorigen de la Solsona actual cal
situar-lo al segle X. La ciutat va néixer a lentorn del castell i
del monestir. Lany 1593 es va crear el bisbat de Solsona i, lany
sobre, el rei Felip II li va donar el títol de ciutat.
Solsona manté la mateixa estructura de quan era una ciutat
emmurallada i conserva tres portals dentrada: el del Pont, el del
Castell i el de Llobera, així com algunes parts de la muralla al
Vall Calent i el
pou de gel, indret on guardaven el gel perquè es
conservés.
Loferta cultural de Solsona està també àmpliament representada
pels
museus Diocesà i Comarcal i del
Ganivet i Eines de Tall; a més té un conjunt
dedificis de gran valor arquitectònic com la
catedral, destil gòtic i que conserva els tres
absis i el campanar del temple romànic, consagrat el 1163. Al seu
interior es troben un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu de la
Mercè i la imatge de la
Mare de Déu del Claustre, talla de pedra de
finals del segle XII, i patrona de la ciutat.
Al
Palau Episcopal, edifici neoclàssic, es pot
visitar el Museu Diocesà i Comarcal, que conté importants obres
dart del romànic, del gòtic o del renaixement, i una sala dedicada
a escultures procedents de la muntanya de sal de Cardona. La visita
per Solsona també ens portarà a conèixer magnífics edificis, com el
de lAjuntament, del segle XVI, o el Palau Llobera, que correspon a
lestil gòtic duna casa catalana del segle XV.
La visita pel nucli antic de Solsona cal pendre-se-la amb calma,
passejant pels seus carrers estrets o les places, com la de
Sant Joan, i fitxant-se amb els detalls,
teieres, escuts o bé els caps de biga treballats a les barbacanes,
que ens parlen de la seva història.
El folklore de Solsona destaca per la seva majestuositat. Els balls
dels gegants, els cavallets, làliga, el drac, la mulassa o el ball
de bastons shan mantingut amb la mateixa essència amb què van ser
creats, la majoria dells al segle XVII. Els trabucaires són també
un element característic del folklore solsoní. El Carnaval de
Solsona és un dels més importants de Catalunya i destaca per ser
diferent de tots. Les populars disfresses han estat substituïdes
per bates de tots colors i pels "gegants bojos", que, junt amb la
penjada del ruc, són elements insubstituïbles del Carnaval de
Solsona.
La rodalia de Solsona també ofereix racons plens datractiu. En un
radi de menys de quatre quilòmetres, es troben el
parc de la Mare de la Font, un espai natural
pensat per a tota la família; el
Castellvell dOlius, amb lesglésia del Remei
del segle XV, des don es pot contemplar una magnífica panoràmica
de la comarca; i un gran nombre de fonts, esglésies romàniques i
altres construccions dinterès històric, com és el
pont de lAfrau, aqüeducte que havia servit per
portar laigua a Solsona. Tots els punts dinterès es poden seguir
mitjançant rutes a peu, amb BTT o amb cotxe. La informació sobre
aquestes rutes, la trobareu a lOficina de Turisme.
OLIUS-CLARIANA DE CARDENER-NAVÈS
A cinc quilòmetres de Solsona, per la carretera de Berga, trobem la
parròquia de
Sant Esteve dOlius, un notable exemplar del
romànic llombard de la segona meitat del segle XI. Lesglésia és un
edifici duna sola nau amb una
cripta sota laltar, joia del romànic, formada
per tres petites naus sostingudes per sis columnes. A pocs metres
saixeca un
cementiri destil modernista, construït per
Bernardí Martorell i inaugurat lany 1916. Cal destacar que algunes
tombes estan excavades a la roca. Clariana de Cardener es troba a
mig camí de Cardona a Solsona. Llocs dinterès són lesglésia de
Santa Àgata, una construcció preromànica encara
que la seva consagració no va ser fins al segle XII; el pont de
Buida-sacs, i lembassament de
Sant Ponç. A Navès, i confrontant amb la vall
de Lord, es troba lembassament de la
Llosa del Cavall, amb paratges extraordinaris i
on es pot practicar el piragüisme. Seguint per Navès, ens endinsem
a la Catalunya vella. Destaquen el castell i lesglésia de Besora,
documentada en el segle X.
Busa és un magnífic mirador situat a 1.526 m
daltitud, un paratge natural i també zona protegida, on es troba,
caminant uns 30 minuts el Capolatell, una autèntica illa natural
que va servir de presó militar durant la guerra contra el francès.
Novament a la carretera de Berga, ens surt al pas lesglésia de
Santa Margarida de Navès, que conté importants
restes arqueològiques. El curs del riu Aigua dOra ens apropa al
monument del
comte Guifré, l
ecomuseu format per un molí i una serradora
activats per la força de laigua i que es posen en funcionament
durant les visites; i a lantiga escola es pot veure una mostra de
les eines i estris utilitzats en aquestes activitats. Més
endavant, al costat del riu i sota els cingles de Busa, es troba el
monestir de
Sant Pere de Graudescales, destil romànic, de
creu grega, amb tres absis que conserven arcuacions llombardes i un
cimbori vuitavat.
LLOBERA - CASTELLAR DE LA RIBERA -
PINELL
Llobera i Pinell de Solsonès són municipis que en temps de moros i
cristians havien estat terres fronteres i perilloses. Aquest passat
ha deixat un gran nombre de terres de defensa, com les de Peracamps
de Llobera, Vallferosa i Sallent de Pinell. Construïdes entre els
segles IX i XII per posar els fonaments de la repoblació del país,
les torres romanen orgullosament dretes enmig del paisatge. Una
daquestes torres, la més colossal, és la de
Vallferosa, cilíndrica i duns 30 metres
dalçada (shi arriba caminant uns 30 minuts). En el recorregut per
aquests municipis també destaca el
dolmen de Llobera, un dels més grans que es
conserven a Catalunya (10 minuts a peu).
En el petit poble de
Sant Climenç de Pinell trobem un conjunt
arquitectònic format per lesglésia romànica del segle XII, un
casal senyorial que conserva encara alguns emblemes heràldics, i la
vila closa. Pinell té altres atractius, com les restes de lantiga
església romànica de Madrona. Castellar de la Ribera també ofereix
al visitant construccions de gran valor històric, com lesglésia de
Sant Julià de Ceuró, del segle XI, i la de Sant
Andreu de Clarà, que es va començar a construir al segle XII; la
necròpolis de Ceuró, datada del 4000 aC, i els
dólmens del Llor i els del Clot del Solà. Sobre un turó a peu de
carretera es troba el petit nucli de Castellar de la Ribera, amb
lesglésia de
Sant Pere i ledifici de lAjuntament, lloc on
es pot visitar lantiga
escola rural de la postguerra de Castellar de la
Ribera, que va estar activa entre 1940 i 1973 i que és testimoni
del que era lensenyament de lèpoca en les zones
rurals.
ODÈN - LLADURS
El misticisme que genera el paisatge en estat pur dOdèn ha donat
lloc a nombroses llegendes de bruixes i éssers mítics. Punts com el
forat de la Grallera o el pla de Marcús han sigut pas i amagatall
dels antics contrabandistes. A Cambrils, les antigues salines junt
amb la
font Salada són llocs dinterès; la capella del
Remei i les restes del castell de Cambrils són també punt de
partida de nombroses excursions a peu, amb BTT o a cavall. Altres
llocs dinterès són el mirador de Serra-seca per contemplar les
montserratines o roques blanques, la font de Cal Sala, el
Codro de lElefant -gran roca que com el seu nom
indica sembla un gran animal- situat al costat de la font de Sant
Quintí, i lesglesiola del mateix nom. Un paisatge exuberant és el
que contemplarem des de les restes del
castell dOdèn i lesglésia romànica de
Santa Cecília, les coves dels moros o Ca la
Rita, casa construïda a la paret de la roca. Escalada a les roques
de Canalda o espeleologia a lavenc de Montserrat Ubach. Canalda és
un pintoresc llogaret de muntanya. A Lladurs els espais naturals
són un dels seus principals atractius, és un municipi bàsicament
rural, on la població viu en masies disseminades. Als boscos de
pins, roures i alzines, cal afegir-hi els racons modelats per
laigua. Un clar exponent dels capricis de laigua és lindret
anomenat el
pont del Clop, en el curs de la ribera Salada,
on també podem trobar el Camp de Golf. Molt a prop de les Fonts de
Lladurs, hi ha les restes de lantic
castell on sarriba a peu (20 minuts), i
itineraris que ens menen al
pont de lAfrau, aqüeducte que antigament
portava laigua a Solsona (laigua de Lladurs des del segle X és la
que abasta els habitants de Solsona). Esglésies romàniques com la
de
Sant Sadurní de la Llena segle XI,
Santa Eulàlia de Timoneda segles XII-XII, la de
Montpol, lesglésia parroquial de Santa Maria de Lladurs o el
santuari de Massarrúbies són una mostra de les edificacions
religioses més interessants que conserva el municipi i un clar
exponent del seu patrimoni cultural. Per Odèn i Lladurs passa gran
part del recorregut del Camí dels Bons Homes, el GR7 i el
GR1.
RINER-PINÓS - LA MOLSOSA
A Riner es pot visitar un dels santuaris marians de més interès
tant religiós com artístic de la comarca, el
santuari del Miracle, on saparegué la Mare de
Déu a uns pastors el 3 dagost de 1458. Les construccions més
antigues són la Casa Gran i lesglésia, que daten dels segles XVI i
XVIII; però el que cal destacar és limportant i
monumental altar major, destil barroc català,
obra de lescultor Carles Morató a mitjan segle XVIII. El monestir
és atès des de lany 1901 per monjos benedictins procedents de
Montserrat.
Riner ofereix altres punts dinterès, com els pobles de Su i
Freixinet, o construccions, com lesglésia de Sant Martí, o la
torre de Riner. La Molsosa és terra de pagesos, carregada de
vestigis històrics, com lesglésia parroquial de Santa Maria,
documentada el 1008, i les restes de lantic castell. Un dels
pobles és Prades, amb carrers i places de pedra perfectament
conservats. En el municipi de Pinós el conjunt arquitectònic més
important és el que forma el
santuari de Santa Maria. A pocs metres, una
rosa dels vents esculpida en pedra ens indica
que ens trobem al centre geogràfic de Catalunya. A menys de tres
quilòmetres, hi ha Ardèvol, el poble més important del municipi i
amb una gran vitalitat cultural; es reconeix per la gran
torrede defensa situada al mig del poble.
Antigament aquesta torre era cilíndrica i en enderrocar-se va
quedar al descobert una altra torre, quadrada, que hi havia a
linterior i que és lactual; és lúnica de la comarca a la qual es
pot pujar. Aquest poble, en arribar les festes de Nadal,
retrocedeix en el temps i es converteix en un pessebre vivent.
Pinós compta amb esglésies com la de Sant Pere i Sant Miquel de
Vallmanya i la de Sant Pere de Matamargó. Aquesta terra, amb olor
de pólvora, ha estat bressol de militars carlins del segle passat,
com el general Tristany, el qual està enterrat al cementiri
dArdèvol.
SANT LLORENÇ DE MORUNYS - GUIXERS - LA COMA I
LA PEDRA
La vall de Lord, formada pels municipis de
Sant Llorenç de Morunys, Guixers i la Coma i la
Pedra, és situada en un paratge prepirinenc al nord del Solsonès.
Sant Llorenç de Morunys té els seus orígens en la comunitat de
clergues erigida a les darreries del segle IX. Des del segle XIV
fins a mitjans del segle XIX, aquest municipi va ser conegut per la
seva indústria de draps de llana, anomenats "piteus"; era tan gran
la fama daquesta indústria que la població antigament era coneguda
per Sant Llorenç dels Piteus. Actualment té fama pels seus embotits
i pels bolets que creixen als seus verals. És interessant visitar
el conjunt arquitectònic format per lesglésia parroquial destil
romànic, l
altar de la Mare de Déu dels Colls destil
barroc, lorgue (un dels més ben conservats de Catalunya i
actualment en funcionament), diversos retaules renaixentistes i el
claustre. Lesglésia de la Pietat, el pont de Vall-llonga i els
portals medievals daccés a la vila són altres construccions
dinterès històric. La Coma i la Pedra és un altre dels municipis
que formen aquesta vall i un dels més coneguts per lestació
desquí alpí de
Port del Comte i per estar també a prop de la
desquí de fons de Tuixén-La Vansa. Cal destacar les
fonts del Cardener, lloc on neix el riu del
mateix nom amb una magnífica àrea de lleure. El municipi té altres
fonts daigües pures, però cal destacar la de
la Puda, coneguda pels seus beneficis curatius.
El pintoresc poble de
la Coma mereix una visita. En aquesta terra, el
verd de la vegetació es fon amb el blanc de la neu a lhivern, i
amb el gris de les pedres romàniques dermites o esglésies, com la
de Santa Magdalena de les Tragines, Sant Lleïr de Casabella o la de
la Pedra, on també es troben les restes de
lantic castell del segle XIV. Guixers és un municipi sense nucli
de població, amb les serralades del Montcalb, els Bastets o indrets
com el pont Cabradís, que inviten a lexcursionisme. A coll de Jou
trobem làrea de lleure i el mirador de la Creu de Codó. Guixers té
el santuari de Puig-aguilar i importants esglésies romàniques, com
la de Santa Creu dOllers o
Sant Serni de Vilamantells, que es troba a mig
camí del
santuari de Lord, al qual sarriba caminant uns
20 minuts. Aquest santuari és el que dóna nom a la vall i és centre
de devoció popular, amb la celebració durant lany de diferents
aplecs. La vall de Lord disposa dun gran nombre de rutes marcades
per recórrer a peu, i per als amants de la bicicleta de muntanya hi
ha un centre BTT amb rutes circulars de diferents
dificultats.
Per a més informació, consulti el web:
www.turismesolsones.com