Dijous, 23 De Novembre De 2017

Consell Comarcal del Solsonès

C. Dominics, 12 Palau Llobera - SOLSONA, Consell Comarcal del Solsonès -
Telèfon: 973 48 20 03 Fax: 973 48 25 14

Els municipis

13/10/2009

Els nostres municipis



SOLSONA

Solsona és la capital de la comarca del Solsonès. Shan trobat vestigis que demostren que ja era habitada al neolític, cap al 3000 aC. Lorigen de la Solsona actual cal situar-lo al segle X. La ciutat va néixer a lentorn del castell i del monestir. Lany 1593 es va crear el bisbat de Solsona i, lany sobre, el rei Felip II li va donar el títol de ciutat.
Solsona manté la mateixa estructura de quan era una ciutat emmurallada i conserva tres portals dentrada: el del Pont, el del Castell i el de Llobera, així com algunes parts de la muralla al Vall Calent i el pou de gel, indret on guardaven el gel perquè es conservés.
Loferta cultural de Solsona està també àmpliament representada pels museus Diocesà i Comarcal i del Ganivet i Eines de Tall; a més té un conjunt dedificis de gran valor arquitectònic com la catedral, destil gòtic i que conserva els tres absis i el campanar del temple romànic, consagrat el 1163. Al seu interior es troben un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu de la Mercè i la imatge de la Mare de Déu del Claustre, talla de pedra de finals del segle XII, i patrona de la ciutat.
Al Palau Episcopal, edifici neoclàssic, es pot visitar el Museu Diocesà i Comarcal, que conté importants obres dart del romànic, del gòtic o del renaixement, i una sala dedicada a escultures procedents de la muntanya de sal de Cardona. La visita per Solsona també ens portarà a conèixer magnífics edificis, com el de lAjuntament, del segle XVI, o el Palau Llobera, que correspon a lestil gòtic duna casa catalana del segle XV.
La visita pel nucli antic de Solsona cal pendre-se-la amb calma, passejant pels seus carrers estrets o les places, com la de Sant Joan, i fitxant-se amb els detalls, teieres, escuts o bé els caps de biga treballats a les barbacanes, que  ens parlen de la seva història.
El folklore de Solsona destaca per la seva majestuositat. Els balls dels gegants, els cavallets, làliga, el drac, la mulassa o el ball de bastons shan mantingut amb la mateixa essència amb què van ser creats, la majoria dells al segle XVII. Els trabucaires són també un element característic del folklore solsoní. El Carnaval de Solsona és un dels més importants de Catalunya i destaca per ser diferent de tots. Les populars disfresses han estat substituïdes per bates de tots colors i pels "gegants bojos", que, junt amb la penjada del ruc, són elements insubstituïbles del Carnaval de Solsona.
La rodalia de Solsona també ofereix racons plens datractiu. En un radi de menys de quatre quilòmetres, es troben el parc de la Mare de la Font, un espai natural pensat per a tota la família; el Castellvell dOlius, amb lesglésia del Remei del segle XV, des don es pot contemplar una magnífica panoràmica de la comarca; i un gran nombre de fonts, esglésies romàniques i altres construccions dinterès històric, com és el pont de lAfrau, aqüeducte que havia servit per portar laigua a Solsona. Tots els punts dinterès es poden seguir mitjançant rutes a peu, amb BTT o amb cotxe. La informació sobre aquestes rutes, la trobareu a lOficina de Turisme.
 
OLIUS-CLARIANA DE CARDENER-NAVÈS
A cinc quilòmetres de Solsona, per la carretera de Berga, trobem la parròquia de Sant Esteve dOlius, un notable exemplar del romànic llombard de la segona meitat del segle XI. Lesglésia és un edifici duna sola nau amb una cripta sota laltar, joia del romànic, formada per tres petites naus sostingudes per sis columnes.  A pocs metres saixeca un cementiri destil modernista, construït per Bernardí Martorell i inaugurat lany 1916. Cal destacar que algunes tombes estan excavades a la roca.  Clariana de Cardener es troba a mig camí de Cardona a Solsona. Llocs dinterès són lesglésia de Santa Àgata, una construcció preromànica encara que la seva consagració no va ser fins al segle XII; el pont de Buida-sacs, i  lembassament de Sant Ponç.  A Navès, i confrontant amb la vall de Lord, es troba lembassament de la Llosa del Cavall, amb paratges extraordinaris i on es pot practicar el piragüisme. Seguint per Navès, ens endinsem a la Catalunya vella. Destaquen el castell i lesglésia de Besora, documentada en el segle X. Busa és un magnífic mirador situat a 1.526 m daltitud, un paratge natural i també zona protegida, on es troba, caminant uns 30 minuts el Capolatell, una autèntica illa natural que va servir de presó militar durant la guerra contra el francès. Novament a la carretera de Berga, ens surt al pas lesglésia de Santa Margarida de Navès, que conté importants restes arqueològiques. El curs del riu Aigua dOra ens apropa al monument del comte Guifré, lecomuseu format per un molí i una serradora activats per la força de laigua i que es posen en funcionament durant les visites; i a lantiga escola es pot veure una mostra de les eines i estris utilitzats en aquestes  activitats. Més endavant, al costat del riu i sota els cingles de Busa, es troba el monestir de Sant Pere de Graudescales, destil romànic, de creu grega, amb tres absis que conserven arcuacions llombardes i un cimbori vuitavat.
 
LLOBERA - CASTELLAR DE LA RIBERA - PINELL
Llobera i Pinell de Solsonès són municipis que en temps de moros i cristians havien estat terres fronteres i perilloses. Aquest passat ha deixat un gran nombre de terres de defensa, com les de Peracamps de Llobera, Vallferosa i Sallent de Pinell. Construïdes entre els segles IX i XII per posar els fonaments de la repoblació del país, les torres romanen orgullosament dretes enmig del paisatge. Una daquestes torres, la més colossal, és la de Vallferosa, cilíndrica i duns 30 metres dalçada (shi arriba caminant uns 30 minuts). En el recorregut per aquests municipis també destaca el dolmen de Llobera, un dels més grans que es conserven a Catalunya (10 minuts a peu).
En el petit poble de Sant Climenç de Pinell trobem un conjunt arquitectònic  format per lesglésia romànica del segle XII, un casal senyorial que conserva encara alguns emblemes heràldics, i la vila closa. Pinell té altres atractius, com les restes de lantiga església romànica de Madrona. Castellar de la Ribera també ofereix al visitant construccions de gran valor històric, com lesglésia de Sant Julià de Ceuró, del segle XI, i la de Sant Andreu de Clarà, que es va començar a construir al segle XII; la necròpolis de Ceuró, datada del 4000 aC, i els dólmens del Llor i els del Clot del Solà. Sobre un  turó a peu de carretera es troba el petit nucli de Castellar de la Ribera, amb lesglésia de Sant Pere i ledifici de lAjuntament, lloc on es pot visitar  lantiga escola rural de la postguerra de Castellar de la Ribera, que va estar activa entre 1940 i 1973 i que és testimoni del que era lensenyament de lèpoca en les zones rurals.
 
ODÈN - LLADURS
El misticisme que genera el  paisatge en estat pur dOdèn ha donat lloc a nombroses llegendes de bruixes i éssers mítics. Punts com el forat de la Grallera o el pla de Marcús han sigut pas i amagatall dels antics contrabandistes. A Cambrils, les antigues salines junt amb la font Salada són llocs dinterès; la capella del Remei i les restes del castell de Cambrils són també punt de partida de nombroses excursions a peu, amb BTT o a cavall. Altres llocs dinterès són el mirador de Serra-seca per contemplar les montserratines o roques blanques, la font de Cal Sala, el Codro de lElefant -gran roca que com el seu nom indica sembla un gran animal- situat al costat de la font de Sant Quintí, i lesglesiola del mateix nom. Un paisatge exuberant és el que contemplarem des de les restes del castell dOdèn i lesglésia romànica de Santa Cecília, les coves dels moros o Ca la Rita, casa construïda a la paret de la roca. Escalada a les roques de Canalda o espeleologia a lavenc de Montserrat Ubach. Canalda és un pintoresc llogaret de muntanya. A Lladurs els espais naturals són un dels seus principals atractius, és un municipi bàsicament rural, on la població viu en masies disseminades. Als boscos de pins, roures i alzines, cal afegir-hi els racons modelats per laigua. Un clar exponent dels capricis de laigua és lindret anomenat el pont del Clop, en el curs de la ribera Salada, on també podem trobar el Camp de Golf. Molt a prop de les Fonts de Lladurs, hi ha les restes de lantic castell on sarriba a peu (20 minuts), i itineraris que ens menen al pont de lAfrau, aqüeducte que antigament portava laigua a Solsona (laigua de Lladurs des del segle X és la que abasta els habitants de Solsona). Esglésies romàniques com la de Sant Sadurní de la Llena segle XI, Santa Eulàlia de Timoneda segles XII-XII, la de Montpol, lesglésia parroquial de Santa Maria de Lladurs o el santuari de Massarrúbies són una mostra de les edificacions religioses més interessants que conserva el municipi i un clar exponent del seu patrimoni cultural. Per Odèn i Lladurs passa gran part del recorregut del Camí dels Bons Homes, el GR7 i el GR1.
 
RINER-PINÓS - LA MOLSOSA
A Riner es pot visitar un dels santuaris marians de més interès tant religiós com artístic de la comarca,  el santuari del Miracle, on saparegué la Mare de Déu a uns pastors el 3 dagost de 1458. Les construccions més antigues són la Casa Gran i lesglésia, que daten dels segles XVI i XVIII; però el que cal destacar és limportant i monumental altar major, destil barroc català, obra de lescultor Carles Morató a mitjan segle XVIII. El monestir és atès des de lany 1901 per monjos benedictins procedents de Montserrat.
Riner ofereix altres punts dinterès, com els pobles de Su i Freixinet, o construccions, com lesglésia de Sant Martí, o la torre de Riner. La Molsosa és terra de pagesos, carregada de vestigis històrics, com lesglésia parroquial de Santa Maria, documentada el 1008, i les restes de lantic castell. Un dels pobles és Prades, amb carrers i places de pedra perfectament conservats. En el municipi de  Pinós   el conjunt arquitectònic més important és el que forma elsantuari de Santa Maria. A pocs metres, una rosa dels vents esculpida en pedra ens indica que ens trobem al centre geogràfic de Catalunya. A menys de tres quilòmetres, hi ha Ardèvol, el poble més important del municipi i amb una gran vitalitat cultural; es reconeix per la grantorrede defensa situada al mig del poble. Antigament aquesta torre era cilíndrica i en enderrocar-se va quedar al descobert una altra torre, quadrada, que hi havia a linterior i que és lactual; és lúnica de la comarca a la qual es pot pujar. Aquest poble, en arribar les festes de Nadal, retrocedeix en el temps i es converteix en un pessebre vivent. Pinós compta amb esglésies com la de Sant Pere i Sant Miquel de Vallmanya i la de Sant Pere de Matamargó. Aquesta terra, amb olor de pólvora, ha estat bressol de militars carlins del segle passat, com el general Tristany, el qual està enterrat al cementiri dArdèvol.
 
SANT LLORENÇ DE MORUNYS - GUIXERS - LA COMA I LA PEDRA
La vall de Lord, formada pels municipis de Sant Llorenç de Morunys, Guixers i la Coma i la Pedra, és situada en un paratge prepirinenc al nord del Solsonès. Sant Llorenç de Morunys té els seus orígens en la comunitat de clergues erigida a les darreries del segle IX. Des del segle XIV fins a mitjans del segle XIX, aquest municipi va ser conegut per la seva indústria de draps de llana, anomenats "piteus"; era tan gran la fama daquesta indústria que la població antigament era coneguda per Sant Llorenç dels Piteus. Actualment té fama pels seus embotits i pels bolets que creixen als seus verals. És interessant visitar el conjunt arquitectònic format per lesglésia parroquial destil romànic, laltar de la Mare de Déu dels Colls destil barroc, lorgue (un dels més ben conservats de Catalunya i actualment en funcionament), diversos retaules renaixentistes i el claustre. Lesglésia de la Pietat, el pont de Vall-llonga i els portals medievals daccés a la vila són altres construccions dinterès històric. La Coma i la Pedra és un altre dels municipis que formen aquesta vall i un dels més coneguts per lestació desquí alpí de Port del Comte i per estar també a prop de la desquí de fons de Tuixén-La Vansa. Cal destacar les fonts del Cardener, lloc on neix el riu del mateix nom amb una magnífica àrea de lleure. El municipi té altres fonts daigües pures, però cal destacar la de la Puda, coneguda pels seus beneficis curatius. El pintoresc poble de la Coma mereix una visita. En aquesta terra, el verd de la vegetació es fon amb el blanc de la neu a lhivern, i amb el gris de les pedres romàniques dermites o esglésies, com la de Santa Magdalena de les Tragines, Sant Lleïr de Casabella o la de la Pedra, on també es troben les restes de lantic castell del segle XIV. Guixers és un municipi sense nucli de població, amb les serralades del Montcalb, els Bastets o indrets com el pont Cabradís, que inviten a lexcursionisme. A coll de Jou trobem làrea de lleure i el mirador de la Creu de Codó. Guixers té el santuari de Puig-aguilar i importants esglésies romàniques, com la de Santa Creu dOllers o Sant Serni de Vilamantells, que es troba a mig  camí del santuari de Lord, al qual sarriba caminant uns 20 minuts. Aquest santuari és el que dóna nom a la vall i és centre de devoció popular, amb la celebració durant lany de diferents aplecs. La vall de Lord disposa dun gran nombre de rutes marcades per recórrer a peu, i per als amants de la bicicleta de muntanya hi ha un centre BTT amb rutes circulars de diferents dificultats.

Per a més informació, consulti el web: www.turismesolsones.com
 



Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web